_
Davant el desallotjament dels i les estudiants tancades al Rectorat de la Universitat de Barcelona i la repressió policial a les mobilitzacions estudiantils, la CJC-Joventut Comunista:
Rebutgem el desallotjament dels i les tancades al Rectorat de la Universitat de Barcelona. Durant els gairebé quatre mesos que ha durat la protesta, s’ha mantingut en tot moment una actitud pacífica i integradora vers el conjunt de la comunitat universitària. No hi ha cap motiu pel qual el rector Dídac Ramírez pugui justificar l’ordre de desallotjament i per tant ens solidaritzem amb els i les tancades, amb qui compartim la voluntat de construir una Universitat pública, gratuïta, no-sexista i de qualitat.
Condemnem les actuacions policials produïdes durant tot el dia. Totes les mobilitzacions convocades pel moviment estudiantil han transcorregut pacíficament malgrat el desmesurat desplegament policial. Durant la concentració del migdia els Mossos d’Esquadra han propinat cops de porra de forma indiscriminada, tant a l’alumnat que era al terra com als i les periodistes. La manifestació del vespre ha estat dissolta mitjançant successives càrregues policials a la Via Laietana multiplicant els cops de porra vers els i les manifestants.
Entenem que l’escalada de la repressió contra el moviment estudiantil, així com la campanya mediàtica per estigmatitzar-lo, és una resposta a la creixent participació i legitimació de les reivindicacions dels i les estudiants en defensa de la universitat pública.
Per tant,
1. Demanem la dimissió de Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona, per la seva responsabilitat directa en l’entrada i l’actuació del cos de Mossos d’Esquadra. Considerem imperdonable la intromissió de la policia en la vida universitària, que sota cap concepte ha d’estar sotmesa a la coacció i la repressió de les forces de seguretat.
2. Exigim l’obertura immediata d’una investigació entorn als fets succeïts aquesta nit i la intervenció absolutament desmesurada dels agents policials, que desemboqui en la necessària depuració al si de la policia i en l’assumpció de responsabilitats per part de la Conselleria d’Interior i els comandaments policials.
3. Manifestem el nostre ferm suport a la tasca del moviment estudiantil que impulsa reivindicacions sòlides i rigoroses amb l’objectiu de garantir una Universitat pública i d’accés universal. Malgrat els possibles errors comesos, considerem que les mobilitzacions d’estudiants responen a una situació de dèficits estructurals molt importants a l’educació superior, que viu una situació de degradació constant pel que fa al seu funcionament democràtic i a la seva independència del poder polític o econòmic. L’assetjament continu dels sectors empresarials per a debilitar l’autonomia universitària requereixen una resposta coherent i unificada de part de la comunitat universitària, en base a un conjunt de propostes en la línia de garantir el paper de la universitat com a protagonista del progrés social. L’horitzó d’un sistema desestructurat i obedient a les lògiques del mercat significaria una regressió històrica que els sectors progressistes tenen l’oportunitat i el deure d’evitar.
4. Condemnem la sistemàtica actitud per part dels Rectorats i de la Conselleria d’Innovació, Universitats i Empresa orientada al tractament de les mobilitzacions estudiantils des d’una òptica policial i adversa al diàleg i l’entesa.
5. Donem tot el nostre suport als i les estudiants detingudes al llarg del dia d’avui, i a totes les persones, tant estudiants com periodistes, que han sofert lesions i ferides fruit de les brutals càrregues del cos de Mossos d’Esquadra en la seva actuació irresponsable i indiscriminada, entre els quals figuren molts militants de la nostra organització.
6. Encoratgem la comunitat universitària i la societat en general a recolzar activament la lluita per la consecució d’una universitat pública i popular, amb el convenciment que un bon sistema educatiu garantirà una societat més conscient, responsable i lliure.
Barcelona, dimecres 18 de març de 2009
Comitè Executiu
CJC – Joventut Comunista de Catalunya
Aquest mes de febrer han tingut lloc els primers campaments del Partido del Movimiento al Socialismo, organització germana del PCC i de la Joventut Comunista al Paraguay i amb la que una brigada de gent de la Joventut vam poder disfrutar d'un estiu d'intercanvi i aprenentatge (i alguna i altra festa, esclar). Uns campaments que com podeu veure a la foto han aplegat un bon nombre de joves que han passat uns dies aprenent, reflexionan i formant-se per lluita per un Paraguay i un món lliure i socialista.
Us deixo per aquí alguns dels materials que malauradament han passat massa desapercebuts, creats per la Cèl·lula Ramón Casanellas del PCC en ocasió del 160è aniversari del Manifest Comunista, en un moment històric on el seu contingut està més vigent que mai.
Des de meu punt de vista, són els millors cartells del Partit que he vist en molt de temps!
I de pas les dues parts del video que la Fundació Pere Ardiaca va editar també, sobre el Manifest.
Part I
Part II
Molt bona feina!
Sobre la 5a Assemblea Nacional d'EUiA
Revisant les webs de contrainformació (sí, aquelles que només públiquen noticies sobre el que li passa a EUiA, i no del que fa, i sobretot quan aquestes són destructives) m'he trobat una coseta curiosa, un comunicat del PSUC Viu (acompanyat dels pertinents hollygan-comentaris) que podeu llegir a continuació
Secretaria de Comunicació
Barcelona, 9 de novembre de 2008
El PSUC viu vol puntualitzar les declaracions de la majoria d'EUiA, encapçalada pel reelegit Jordi Miralles, en què s'intenta donar als mitjans de comunicació una inexacta imatge d'unanimitat al voltant dels documents aprovats a l'Assemblea i de la persona del Coordinador.
El PSUC viu ha volgut integrar-se dins la llista única del nou Consell Nacional i a la llista de delegats a l'Assemblea Federal d'Izquierda Unida. Això no vol dir que renunciï a les seves posicions ni que hagi votat Jordi Miralles com a Coordinador. El partit i els seus aliats han presentat multitud d'esmenes als documents i resolucions, tot expressant un model organitzatiu i polític diferent del majoritari.
El PSUC viu, referent del PCE a Catalunya, anirà amb els seus aliats a l'Assemblea de Rivas-Vaciamadrid del cap de setmana que ve a defensar el document plural encapçalat pel Partit Comunista d'Espanya i on s'hi integren diverses sensibilitats que volen refundar IU en un sentit anticapitalista i republicà federal, i treballarà amb total independència de l'opció impulsada per la direcció d'EUiA, coneguda com a “Nacional II” i que encapçala Joan Josep Nuet, ex-responsable d'Organització d'IU amb Gaspar Llamazares.
El PSUC viu continuarà treballant per a la creació d'una autèntica esquerra alternativa a Catalunya i a Espanya, per un moviment polític i social més enllà de la simple maquinària electoral, per una pluralitat real dins EUiA i IU.
Anem a veure, camarades del PSUC Viu,
No entenc aquesta nota, realment no l'entenc, quan en aquesta Assemblea s'han fet molts passos, per part de tothom, per aconseguir tenir una EUiA més forta i unida (que no uniforme). Tothom assumeix ja que els representats d'EUiA que són del Viu que aniran a Madrid s'alinearan amb el PCE, els seus aliats, com diu el comunicat. No és res estrany, tot i que qüestionable, que la disciplina de partit passi per sobre de la cerca del consens i de les millors propostes polítiques mirant cap al futur i no cap al passat. Tampoc té sentit que no es reconegui el paper que EUiA ha tingut (Nuet en concret) per recomposar IU. Sense aquesta posició intermitja, ara com ara encara hi hauria 2 sectors enfrontats tirant-se merda mútuament, amb nul·la voluntat de síntesi, i amb una IU a la vora de l'abisme. Nuet ha dit molts cops que la seva aspiració primera (entenent que la seva voluntat no respon a inquietuds personals, sinó a posicions de Partit) no és ser Coordinador de IU, sinó aconseguir una direcció unitària plural, equilibrada i representativa de tothom i la prova més recent d'això són les successives reunions que des de Catalunya s'han proposat i es proposen per anar llimant diferències i per aconseguir la necessària síntesi. A més, sabeu que dins del propi Viu hi ha posicions dissonants respecte com ha de ser IU/EUiA, la Coalició, etc.
Respecte al tema de la suposada fusió amb ICV, no digueu falses veritats, si us plau. No es tracta de quotes de poder ni confabulacions judeo-masóniques, com algunes persones han declarat, es tracta de donar un cop de puny a la taula, reivindicar el nostre paper tan en nombre de militants com en qualitat de les propostes polítiques, que sabeu que fins i tot serien millor acceptades per un gran sector d'ICV que les seves pròpies. Es tracta de fer un salt qualitatiu enfront ICV, posicionant-nos com a referent unitari de l'esquerra transformadora a Catalunya. Es pot estar en desacord, però plantegem les discussions amb objectivitat i responsabilitat política, no des de l'odi visceral que fa massa que s'arrossega.
Crec que EUiA està en el bon camí, en el camí de re-impulsar el diàleg, la militància, l'activisme dins dels moviments socials, i per tant el to amb el que encara escriviu els vostres comunicats realment no el puc entendre. Pensava que les discussions infantils i ressentides s'estaven superant i ara era el moment d'oblidar les velles baralles que són (haurien de ser) cosa del passat i mirar plegats i plegades com articular una proposta radicalment d'esquerres a nivell català i estatal.
No ho sé, segurament és un problema generacional (o potser no!), ja que en el dia a dia molts dels i les joves d'EUiA de diverses famílies treballem conjuntament en molts àmbits, treballem molt i molt bé. Discutint sí, faltaria més, però com ho fan els comunistes, amb arguments i racionalitat. Potser som nosaltres, els i les joves, els que hauriem de fer un cop de puny a la taula i dir als que viuen en el passat que ara és temps d'unitat, no creieu?
I pels que no heu pogut anar a l'assemblea, aquí us deixo alguns videos interessants sobre el seu desenvolupament i la que és per mi la imatge de l'Assemblea amb els companys i companyes representats de les plantilles afectades per EROs:
Aquí apertura de l'Assemblea i declaracions de Miralles (LEC).
Aquí parlaments de la cloenda (Miralles, Guillot, Ridau, Iceta i companys de Nissan).
Aquí video amb imatges del transcurs de l'Assemblea.
I per últim el video recopilatori dels 10 anys d'història d'EUiA (aquí us podeu descarregar si el voleu guardar)
Que vagi de gust!
