Us deixo per aquí alguns dels materials que malauradament han passat massa desapercebuts, creats per la Cèl·lula Ramón Casanellas del PCC en ocasió del 160è aniversari del Manifest Comunista, en un moment històric on el seu contingut està més vigent que mai.
Des de meu punt de vista, són els millors cartells del Partit que he vist en molt de temps!
I de pas les dues parts del video que la Fundació Pere Ardiaca va editar també, sobre el Manifest.
Part I
Part II
Molt bona feina!
Publicat per Jaume a 14:08
Sobre la 5a Assemblea Nacional d'EUiA
Revisant les webs de contrainformació (sí, aquelles que només públiquen noticies sobre el que li passa a EUiA, i no del que fa, i sobretot quan aquestes són destructives) m'he trobat una coseta curiosa, un comunicat del PSUC Viu (acompanyat dels pertinents hollygan-comentaris) que podeu llegir a continuació
Secretaria de Comunicació
Barcelona, 9 de novembre de 2008
El PSUC viu vol puntualitzar les declaracions de la majoria d'EUiA, encapçalada pel reelegit Jordi Miralles, en què s'intenta donar als mitjans de comunicació una inexacta imatge d'unanimitat al voltant dels documents aprovats a l'Assemblea i de la persona del Coordinador.
El PSUC viu ha volgut integrar-se dins la llista única del nou Consell Nacional i a la llista de delegats a l'Assemblea Federal d'Izquierda Unida. Això no vol dir que renunciï a les seves posicions ni que hagi votat Jordi Miralles com a Coordinador. El partit i els seus aliats han presentat multitud d'esmenes als documents i resolucions, tot expressant un model organitzatiu i polític diferent del majoritari.
El PSUC viu, referent del PCE a Catalunya, anirà amb els seus aliats a l'Assemblea de Rivas-Vaciamadrid del cap de setmana que ve a defensar el document plural encapçalat pel Partit Comunista d'Espanya i on s'hi integren diverses sensibilitats que volen refundar IU en un sentit anticapitalista i republicà federal, i treballarà amb total independència de l'opció impulsada per la direcció d'EUiA, coneguda com a “Nacional II” i que encapçala Joan Josep Nuet, ex-responsable d'Organització d'IU amb Gaspar Llamazares.
El PSUC viu continuarà treballant per a la creació d'una autèntica esquerra alternativa a Catalunya i a Espanya, per un moviment polític i social més enllà de la simple maquinària electoral, per una pluralitat real dins EUiA i IU.
Anem a veure, camarades del PSUC Viu,
No entenc aquesta nota, realment no l'entenc, quan en aquesta Assemblea s'han fet molts passos, per part de tothom, per aconseguir tenir una EUiA més forta i unida (que no uniforme). Tothom assumeix ja que els representats d'EUiA que són del Viu que aniran a Madrid s'alinearan amb el PCE, els seus aliats, com diu el comunicat. No és res estrany, tot i que qüestionable, que la disciplina de partit passi per sobre de la cerca del consens i de les millors propostes polítiques mirant cap al futur i no cap al passat. Tampoc té sentit que no es reconegui el paper que EUiA ha tingut (Nuet en concret) per recomposar IU. Sense aquesta posició intermitja, ara com ara encara hi hauria 2 sectors enfrontats tirant-se merda mútuament, amb nul·la voluntat de síntesi, i amb una IU a la vora de l'abisme. Nuet ha dit molts cops que la seva aspiració primera (entenent que la seva voluntat no respon a inquietuds personals, sinó a posicions de Partit) no és ser Coordinador de IU, sinó aconseguir una direcció unitària plural, equilibrada i representativa de tothom i la prova més recent d'això són les successives reunions que des de Catalunya s'han proposat i es proposen per anar llimant diferències i per aconseguir la necessària síntesi. A més, sabeu que dins del propi Viu hi ha posicions dissonants respecte com ha de ser IU/EUiA, la Coalició, etc.
Respecte al tema de la suposada fusió amb ICV, no digueu falses veritats, si us plau. No es tracta de quotes de poder ni confabulacions judeo-masóniques, com algunes persones han declarat, es tracta de donar un cop de puny a la taula, reivindicar el nostre paper tan en nombre de militants com en qualitat de les propostes polítiques, que sabeu que fins i tot serien millor acceptades per un gran sector d'ICV que les seves pròpies. Es tracta de fer un salt qualitatiu enfront ICV, posicionant-nos com a referent unitari de l'esquerra transformadora a Catalunya. Es pot estar en desacord, però plantegem les discussions amb objectivitat i responsabilitat política, no des de l'odi visceral que fa massa que s'arrossega.
Crec que EUiA està en el bon camí, en el camí de re-impulsar el diàleg, la militància, l'activisme dins dels moviments socials, i per tant el to amb el que encara escriviu els vostres comunicats realment no el puc entendre. Pensava que les discussions infantils i ressentides s'estaven superant i ara era el moment d'oblidar les velles baralles que són (haurien de ser) cosa del passat i mirar plegats i plegades com articular una proposta radicalment d'esquerres a nivell català i estatal.
No ho sé, segurament és un problema generacional (o potser no!), ja que en el dia a dia molts dels i les joves d'EUiA de diverses famílies treballem conjuntament en molts àmbits, treballem molt i molt bé. Discutint sí, faltaria més, però com ho fan els comunistes, amb arguments i racionalitat. Potser som nosaltres, els i les joves, els que hauriem de fer un cop de puny a la taula i dir als que viuen en el passat que ara és temps d'unitat, no creieu?
I pels que no heu pogut anar a l'assemblea, aquí us deixo alguns videos interessants sobre el seu desenvolupament i la que és per mi la imatge de l'Assemblea amb els companys i companyes representats de les plantilles afectades per EROs:
Aquí apertura de l'Assemblea i declaracions de Miralles (LEC).
Aquí parlaments de la cloenda (Miralles, Guillot, Ridau, Iceta i companys de Nissan).
Aquí video amb imatges del transcurs de l'Assemblea.
I per últim el video recopilatori dels 10 anys d'història d'EUiA (aquí us podeu descarregar si el voleu guardar)
Que vagi de gust!
Publicat per Jaume a 19:29
Bolonya, Màsters i UPC
Començarem amb una definició molt incompleta però suficient d'allò públic:
públic -a | ||
| [s. XIV; del ll. publicus, -a, -um, íd.] | |
| 1 adj Relatiu o pertanyent a la societat, a la comunitat (per oposició a privat). El bé públic. L'ordre públic. El sector públic. |
I ara reprodueixo una conversa que va tenir lloc durant una sessió informativa sobre els nous títols de Màster a la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) de la UPC uns mesos enrere entre la degana de la facultat i un estudiant. Com a mínim cal valorar la sinceritat de la senyora degana. No té desperdici...
Degana: Els màsters requereixen dedicació complerta.
Estudiant: Llavors, la gent que treballem per pagar la carrera, com ho hem de fer?
Degana: Ja t'ho he dit, els màsters requereixen dedicació exclusiva.
Estudiant: Sí, ja, però llavors com ho fem per pagar-nos-el?
Degana: Si estàs fent un màster no pots treballar
Estudiant: És a dir, amb això s'elititzen els estudis superiors?
Degana: Doncs sí
Davant d'aquesta situació, hem d'agrair al Ministerio de Educación y Ciencia el nou sistema de beques, pel qual un estudiant pot demanar un préstec al Banco Santander, que haurà de retornar un poc hagi acabat la carrera i treballi, per pagar els seus estudis públics. No deixeu escapar la oportunitat!
Més info aquí
I encara hi ha qui diu que Bolonya no privatitza...
Publicat per Jaume a 17:40